LLORT
Llort és un dels autors amb més personalitat del gènere criminal en català, i Herències col·laterals, una novel·la intel·ligent, despietada i plena d'humor negre. L'advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l'Eixample on ella viu passarà a ser de la família Claramunt. Un cop ella mori. Una transacció aparentment molt rendible. Llàstima que la vida no acostumi a respondre amb generositat als plans que projectem, que les persones no siguem peces d'un trencaclosques que algú pot moure a conveniència i que el passat pugui retornar com una herència col·lateral. Per tot plegat, els Claramunt adopten una mena de mantra: "la vella ha de morir"."Una clàusula del contracte estableix que passats sis mesos sense satisfer la pensió [] es perden tots els drets adquirits sobre el pis. Que poc que podia preveure l'Ernest que algun dia es podria fer efectiva. I no només perquè no s'imaginés que la senyora Francesca arribaria als cent cinc anys, cosa que passarà al setembre, sinó e
